No "BARREGEM COSES". Sobre alguns blogs independentistes

M’he quedat perplex. No puc entendre com un manifest d’una organització que, al vostre entendre està en decadència, és lamentable, no té presència i no té el impacte que vosaltres teniu, pugui ocupar tantes línies als vostres blogs. Moltes més –diria jo- que no pas les que componen el manifest. (Pere Aragonès, Lluí Pérez, Anna Simó, etc,..).

Em sento orgullós de que una organització que faci tan bé la feina com vosaltres, que tingui tants representants institucionals al Parlament i al Congrés del Diputats i que aixequi la senyera de referent juvenil de Catalunya, faci cas d’un insignificant i “estúpid” manifest. De fet, no entenc com, si teniu tanta responsabilitat de govern, perdeu temps en contestar aquestes coses.

Deixant de banda la ironia, em veig amb cor de fer algunes reflexions polítiques per tal de no “barrejar conceptes” i encetar el repte que, al meu judici, tenim totes les organitzacions polítiques juvenils progressistes i d’esquerres: millorar la precarietat de la condició juvenil a Catalunya en tota la seva globalitat. Us puc ben assegurar que en aquest repte ens tindreu al costat. Ja sabreu generar els espais?

En primer lloc vull felicitar-vos per les responsabilitats adquirides, tant a nivell d’executiu com a nivell de legislatiu. Ara bé, la vostra no és una fita partidista, representeu els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, representeu el jovent d’aquest país i per tant, no només heu de dirigir la vostra acció de govern cap a un jovent independentista, sinó al conjunt de la ciutadania. Us aconsello que no convertiu una eina en un fi en si mateix, ja que hipotecareu la possibilitat d’assolir d’una vegada per totes les solucions estructurals als problemes que patim els joves.

En segon lloc parleu de miopia. És cert que podríem resultar uns bons aliats en matèria de polítiques socials però si voleu obviar una organització que té més de 160 regidors i regidores duent la cartera de joventut arreu de tota Catalunya, és el vostre problema. Si voleu obviar d’altra banda els espais comarcals, reitero, és el vostre problema. Si la branca no us deixa veure el bosc, és el vostre problema. Mai sereu capaços d’encetar aquests problemes i molt menys de resoldre’ls si no enfoqueu aquesta precarietat des d’una perspectiva global i, pel que he pogut llegir, sou vosaltres qui esteu a les “institucions principals” i, per tant els que no veieu l’oportunitat de pal·liar aquest desajust històric entre administracions. Ja veig que creieu molt en els municipis. Això és el que passa: miopia política: no veure bé les oportunitats que es presenten. No es tracta d’una competició per veure qui té més càrrecs públics sinó de treballar en xarxa per tal d’enfortir el discurs i posar-ho a l’agenda, cosa que nosaltres, per cert, ja varem fer.


En tercer lloc, no us demanem que compliu el programa de govern com a JSC, que també, sinó que com a ciutadans i joves us exigim que compliu allò que davant la ciutadania aquest Govern però, s’ha compromès a fer. No es tracta de qui té la possibilitat o de les persones que hi siguin, es tracta de projecte, de polítiques i de solucions. Potser i veient el vostre concepte de govern, si que ens queda molt camí a recórrer.


En quart lloc m’agradaria dir-vos que les lliçons polítiques sobre model d’organització us les guardeu per a vosaltres que nosaltres ja gaudim de la nostra militància i de les seves reflexions. Estalvieu el esforços pel que toca. Per cert, nosaltres no només estem adherits a la IUSY, som membres fundadors, i de demagògia, en aquests casos, en sabem fer tots.


Finalment, i com a conclusió, no vull que llegiu en aquestes línies ni adversitat política ni obstacle de cap mena. Sóc un ferm defensor d’aquest Govern i no hi ha altra cosa que pugui desitjar més que aquest Govern demostri que sap fer bé les coses, que generi estabilitat i que Catalunya guanyi dia a dia. Si som capaços des de el Govern de treballar en una mateixa direcció, el nostre país podrà gaudir durant molts anys d’un govern d’esquerres. El mateix pel que fa a joventut..

Salut, Socialisme i República

LA JSC DEL VALLÈS OCCIDENTAL PARTICIPA EN UNES JORNADES AMB LA JOVENTUT SOCIALISTA D´ARAGÓ

Els passats dies 7,8,9 i 10 de desembre, la Joventut Socialista de Catalunya del Vallès Occidental va participar d´unes jornades organitzades per la Joventut Socialista d´Aragó a Torrelles.

L´ organització amfitriona va convidar al conjunt de la direcció comarcal i als militants de la comarca a participar d´unes jornades enfocades a la campanya per les properes municipals. El cicle de xerrades va ésser inaugurat per la JSC del Vallès Occidental amb l´explicació del eixos de la campanya que havien dut a terme la JSC i l´anàlisi polític.

El Company Oscar Garcia Saldaña va centrar la seva intervenció en la imatge, missatge i format visual de la campanya, mentre que el company Pau Dominguez, Secretari de Formació Nacional, va explicar com s´havia enfocat la campanya des de el punt de vista orgànic i quin rol va tenir la JSC.

Per finalitzar, Marc Mellado, Primer Secretari de la Federació va fer un anàlisi polític dels resultats, del model organitzatiu de campanyes i del futur a Catalunya amb Govern Nacional d´Entesa.

Durant les jornades, la JSC va organitzar diferents activitats com ara dinàmiques i sortides culturals.

La participació va ser òptima i la delegació vallesana va comptar amb la presència de les agrupacions de Sabadell, Badia, Rubi, Sant Cugat, Sant Quirze, Ullastrell, Barberà i Cerdanyola.

La coordinació va córrer a càrrec de la secretaria d´Organització Sònia Romero

L’HABITATGE, UNA PRIORITAT PEL GOVERN D’ENTESA

El govern d’Entesa ha posat especial èmfasi en intentar solucionar el problema de l’habitatge, que és una de les tres preocupacions principals per a la ciutadania de Catalunya. Per això s’ha desenvolupat un programa de govern amb l’objectiu principal de facilitar l’exercici del dret a l’habitatge, recollit tant a la Constitució com al nou Estatut, sobretot per aquelles persones que tenen més difícil poder accedir a un habitatge digne, com són el jovent, la gent gran, famílies monoparentals, immigrants o treballadors amb rendes baixes. L’altre objectiu de la legislatura és afavorir la rehabilitació de barris, ja que un habitatge no pot ser digne en un entorn degradat.

L’instrument per tirar endavant totes aquestes polítiques és la Llei del dret a l’habitatge, que garanteixi la consideració de les polítiques d’habitatge com a servei públic. La llei també ha de permetre assumir les competències exclusives en matèria d’habitatge que ens concedeix el nou Estatut.

Per tal d’assolir aquests objectius hi ha dos tipus d’accions a fer. Per un costat la construcció de nous habitatges, sobretot de protecció, posant sòl disponible a l’abast de promotors privats i públics per mitjà de cooperació amb l’INCASOL. També donant suport als ajuntaments per la compra del sòl per protecció oficial. I no només construir nou habitatge, sinó també aconseguir recuperar els habitatges protegits que no han complert amb la funció social que tenen encomanats. I per un altre costat, aconseguir rehabilitar més de 100.000 habitatges i donar més ajudes al lloguer, impulsant la Xarxa de Mediació Social per a l’Habitatge, on està inclosa la Xarxa d’Habitatge Jove. Així també es posa èmfasi en una de les prioritats del govern d’entesa, l’emancipació juvenil.

Finalment, el govern es compromet a conntinuar amb la rehabilitació de les zones degradades de la nostra geografia amb la Llei de Barris, incorporant 60 nous barris. S’ha de proporcionar les condicions de dignitat mínimes per garantir la convivència i impulsar programes socilas integrals.

En definitiva, no només es tracte de construir nous habitatges, sinó de fer aflorar habitatges buits i degradats per a poder-los posar al mercat de lloguer, i tenir més habitatges sense necessitat d’ocupar. A més, rehabilitant es lluita contra la pobresa i l’exclusió social, aspectes que ajuden a tenir una Catalunya social.

Secretaria nacional d’habitatge i medi ambient de la Comissió executiva nacional de la JSC

SOM REPUBLICANS, PERÒ NO IRRESPONSABLES

El passat dia onze de desembre es va produir la visita de l’hereu de la corona espanyola a la ciutat de Lleida en el context d’una visita oficial que el portà a diferents punts de Catalunya. La visita a l’Ajuntament de Lleida es va veure marcada per l’absència dels tres reigdors d’Esquerra Republicana de Cataluna (ERC), formació que forma part del govern municipal de la capital del Segrià.

En relació a aquest incident la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) vol manifestar el seu total desacotd amb l’actitud dels regidors d’ERC a l’Ajuntament de Lleida. En aquest sentit, creiem que la seva absència no implica un major compromís amb una convicció política determinada, en aquest cas la defensa de la República, sinó una manca de responsabilitat de govern.

Entenem que formar part de qualsevol govern suposa assumir la representació de la totalitat de la ciutdadania i no només dels propis votants. Cal no oblidar que l’acció de govern es porta a terme en un marc polític determinat i la totalitat dels partits polítics que len formen part han d’assumir la seva responsabilitat com a integrants. Creiem que l’assumpció d’aquesta responsabilitat ha de ser i és la meta de qualsevol partit de govern en tant que és el reflexe del compromís pres amb la ciutadania.

Des de la JSC proclamem que un dels nostres principals referents és la II República. És el nostre referent en tant que va suposar l’etapa de major progrès, de més llibertat i de més igualtat que la nostra societat havia conegut fins aleshores; alhora que situava la nostra societat en l’avantguarda de la modernitat i del progrès. De la mateixa manera, la JSC aspira a aconseguir una societat més lliure, més igualitària i més justa; una societat que esdevingui un model de progrès a seguir per la resta de països.

El nostre ideari és el republicà i una de les nostres fites és la consecució d’un model d’Estat republicà i federal. Aquest és, segons el nostre parer, el sistema polític que millor reflexa i que pot assegurar en major grau la igualtat real de tots els ciutadans i ciutadanes independentment del seu origen. La República federal és, sense cap mena de dubte, els sistema que millor pot garantir a la totalitat de la ciutadania els mateixos drets i les mateixes oportunitats per a la seva realització i per al seu desenvolupament personal, independentment de la seva posició social o econòmica.

Ara bé, entenem que cal diferenciar entre els ideals i objectius polítics que legítimament cada organització política pot defensar i als quals pot aspirar, de les actuacions que com a actors del sistema polític es duguin a terme. Per aquest motiu, cal no oblidar les responsabilitats lliurement assumides pels partits polítics en el moment en què s’assumeix formar part d’un sistema polític concret i participar en les seves institucions de govern i de representació de la ciutadania.




Secretaria de Memòria Històrica
Joventut Socialista de Catalunya (JSC)

AMB MOLT DE GUST HO ACCEPTO: MEMEBLOGS!

No podia ser d’un altre aquest repte. No. Ell sempre s’ha de sortir amb la seva. És el què té l’Oriol Vaquer: temps de lleure i originalitat (és broma) A més m’agrada la forma de presentar els blogs que has triat: “Des de Cerdanyola.... amb 80 kg i calçotets vermeeeeeeellllllllllssssssss, el blog d’en Marc Mellado. Com si fos un combat de boxa.

Així que accepto el repte amb molt de gust i espero no ferir la sensibilitat d’aquells que cuideu i enteneu de blogs ja que teniu, sens dubte, millor criteri que el jo!

Aintzane Conesa: Per la implicació i la visió local del seu blog i la seva constància. Em sembla un dels blogs que, des del punt de vista polític estan millor elaborats.

Adrian Barbón: ¡Qué voy a decir de ti hermano! Si os queréis pereder en reflexiones profundas y en debates de interés general, de actualidad y de política, no lo dudéis es genial la capacidad de este guaje asturiano! (sólo apto para chapas)

Miquel Iceta ( Michael and zet,): No podia ser d’altre manera. La font documental per excel·lència. Articles, documents, reflexions, material, argumentari i d’altres. Crec què no es tracta d’un blog més i que pot fer-hi competència a l’enciclopèdia Larousse. Fora conyes és un dels blogs on la qualitat política està a l’ordre del dia.

Així, d’aquesta manera llanço el meu repte a: Adrian Barbon, Cristina Ares, Paco Aranda, Jordi Mena, Javi Montes

Salut i força estatut!

MIRA BÉ EL QUE ET DIC! LO CONEIXEMENT D'UNA TERRA"

Es fascinante como una canción, un libro, una poesía o una historia puede llegar a despertar el interés de una persona para conocer, entender y querer algo que hasta entonces era superficialmente conocido.

En mi caso y a través de un concierto que nuestra organización celebró en conmemoración del aniversario de la República en Gandesa, empecé a interesarme por una tierra que hasta ahora conocía por el número y nombre de las salidas que indica la Autopista en dirección Valencia.

Hablo de un concierto protagonizado por Quico elCèlio, el Noi i el Mut de les Ferreries. Un cuarteto que, a través de su música, despertó en mi el deseo de acercarme y conocer toda la vida que se genera entorno al Ebro.

Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre. En efecto, hablo pues de "Les Terres de l'Ebre". Federación pequeña en nuestra organización y enorme en la calidad humana de sus militantes y sus gentes.

Pero gracias a la música, al ritmo, a la letra, a la escenografía y a la creatividad de aquél grupo que no había escuchado en mi vida, empecé a interesarme por la cultura, la historia, las costumbres, la forma de entender la sencillez de las cosas y el enorme patrimonio que, hasta ahora desconocía y me estaba perdiendo.

Por ello quisiera dar las gracias a todos aquellos grupos que optan por salvaguardar la historia de su tierra, también nuestra, a través de su música y de sus canciones. Hoy conzco algo más de esta tierra y estoy seguro que a partir de ahora, esos indicadores en la autopista se convertiran en puertas para seguir queriéndola y conciéndola.

"Lo folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius". "Que bonic seria viure i aprofitar l’experiència, si no fos per quatre coses que et compliquen l’existència."

ARA ÉS L’HORA DELS JOVES! 12 d'Agost DIA INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT

Quan algun col·lectiu social parla de la joventut, del valor que aporten els joves al món en què vivim, sempre o gairebé, apareix el discurs futurista; l’al·locució envers aquest sector novell de població; basat en raonaments considerablement allunyats de la realitat quotidiana.

A dia d’avui, la Joventut Socialista de Catalunya és conscient de les noves quimeres dels joves, dels molts obstacles afegits al camí de l’emancipació, que apareixen de la mà d’aquesta precarietat irrefrenable que ens envaeix. Per tant, la voluntat política d’arranjar les dificultats dels joves ha d’ésser palesa, s’ha de notar de debò.

Si ens deturem un moment a pensar en aquests grans canvis, podrem entendre encara millor les dissemblances que ens afecten a totes i tots, en major o menor mesura. Estem parlant, a grans trets, dels nous models socials, la sexualitat, la igualtat de gènere, l’adaptació dels i les joves immigrants,... entre els molts prejudicis arrelats insondablement, entorn a aquestes maneres de veure i comprendre empàticament la pluralitat.

La Catalunya que delim, que desitgem, té molt a veure amb tots aquests preceptes. Cal que fem l’esforç d’envigorir i conscienciejar a la població adulta, als nostres representants actuals, perquè s’apercebin de les voluntats que tant reclamem, els joves.

Fent menció a un dels anhels més substancial, però alhora més complex i treballós d’eradicar, topem amb la pobresa; precisament, l’objectiu principal del Dia Mundial de la Joventut; entesa com el desencadenant de moltes altres desigualtats.

Establir l’ensenyament primari universal, promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties,... garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial pel desenvolupament, són altres grans finalitats, vertaderament irrefutables, que ens planteja l’ONU per aquest Dia Mundial de la Joventut 2006.

Assumptes com la condonació del deute extern, la no-discriminació pel que fa al foment pedagògic de les noves realitats; habitatge, salari, igualtat d’oportunitats; són l’essència del nostre ideari.

Participant, solidaritzant-nos i ajudant, no n’hi ha prou! Ens manca el més primordial. Que els i les joves signifiquem, de forma patent, quelcom més que un estat entremig de l’adolescència i la maduresa. Nosaltres, també som el present.

La JSC reclama, en el Dia Mundial de la Joventut, que no només s’escolti la nostra veu. Calen polítiques, cal implicació, cal que s’entengui a tota la joventut com a part imprescindible i ineludible, en l’elaboració del present que vivim, però també del futur d’aquesta societat, ostensible i notòriament immadura. Salut i socialisme!

Albert Torra Cabello.

Secretari Nacional de Moviments Socials,
de la Joventut Socialista de Catalunya.

Catalunya es MÁS y no de Mas. FELICITATS CATALUNYA!

Como muy bien hace público hoy Manuela de Madre :(http://www.socialistes.org/ambit/PSC/Noticies/Noticies_Internes/view.asp?id=154002&apt= ) Catalunya está de celebraciones pues afronta una etapa histórica para el progreso de sus ciudadanos y ciudadanas.

En efecto, ayer fue el día en que la vigencia del “Nou Estatut” se hizo efectiva y, por fin, podemos decir que el esfuerzo ha merecido la pena. No cabe duda.

Hoy, y aunque pese a algunas formaciones políticas, no somos ni más catalanes que ayer ni menos catalanes que mañana. La única diferencia es que hoy tenemos una oportunidad “mayor” y “mejor” de hacer que Catalunya avance y progrese desde Catalunya. Desde la cercanía.

Hoy, nuestra bandera no es mayor, nuestro principio de identidad no ha crecido y aunque el reconocimiento de la realidad nacional ofrezca un trato diferencial y distintivo desde el punto de vista jurídico, ésta no es la gran victoria que yo, como socialista y humanista convencido, quisiera destacar.

Hoy la victoria se traduce en un incremento cualitativo y cuantitativo de competencias. Hoy Catalunya adquiere una mayor capacidad para mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos. Hoy Catalunya mejora la capacidad de Autogobierno y mayor capacidad de financiación. Hoy Catalunya gana en políticas sociales, gana en cultura, gana en educación, gana en justicia, gana en salud, gana en juventud…Hoy Catalunya GANA.

Hoy, y aunque parezca un ejemplo absurdo, “però no ho és per més de 9000 habitants, l`Aranès és oficial a Catalunya gràcies al nou text autonòmic”. Imaginemos pues el avance que el Nuevo Estatuto puede tener en otros ámbitos.

Ara és l’hora dels Catalans, de las catalanas, de los jóvenes, de la gente mayor, de los estudiantes, de los y las trabajadoras, de los inmigrantes, y de los pueblos de Catalunya. Ahora es el momento de construir una Catalunya más social, más viva, más avanzada. Ahora Catalunya es MÁS y no de Mas.

Ahora Catalunya no es patrimonio de nadie, sino de todos y Montilla es la persona ideal para encabezar el proyecto social y avanzado de la Catalunya que queremos.

70 ANYS DESPRÉS CONTINUEM LLUITANT PER LA PAU I LA JUSTÍCIA

Amb motiu del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola la Joventut Socialista de Catalunya manifesta la seva condemna més ferma tant al conflicte bèlic com a aquells que es van aixecar contra un govern democràtic, sorgit del recolzament del poble a les urnes.

Es compleixen setanta anys del començament d’un dels episodis més foscos de la nostra història recent. Un cop d’Estat que va acabar amb l’època de major progrés i esplendor que la nostra societat havia viscut fins aleshores. Una guerra que va acabar amb una gran quantitat d’il·lusions, d’esperances, de projectes per a una societat millor. Però, sobretot, una guerra que va trencar moltes vides. Mort, exili, presó, treballs forçats, repressió aquests van ser els seus fruits.

La JSC se sent hereva de tot allò que va representar la II República. Per aquest motiu, nosaltres continuem lluitant per la pau i la justícia. Creiem en la pau. El diàleg i la solució pacífica dels conflictes són i han de ser elements imprescindibles per a la consolidació d’una democràcia de qualitat en el nostre país. I creiem en la justícia. Justícia que, sens cap mena de dubte, va indestriablement lligada a la igualtat. Justícia que fa a tota la ciutadania igual davant la llei; que atorga a tothom els mateixos drets; i que garanteix una vida digna a tots els ciutadans i ciutadanes.

La Guerra Civil va ser un atac contra aquests principis. Va suposar gairebé quaranta anys de repressió, de guerra constant contra els que durant el conflicte bèlic havien lluitat pel govern legítim de la República. D’altra banda, la guerra va ser, també, l’inici de dècades d’opressió contra les classes populars.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya condemnem la guerra i la dictadura i treballem perquè mai més es produeixin. Cal que els joves, que totes aquelles persones que no van viure-ho coneguin la veritat de la guerra i de la dictadura. I cal, també, el reconeixement, per part de tota la societat, dels defensors de la democràcia i de la República. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la millor garantia perquè no es tornin a repetir.

En el 70è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil rendim homenatge a totes aquelles persones que van perdre-ho tot, àdhuc la vida, en aquella guerra injusta. El seu sacrifici és el nostre exemple. Setanta anys després continuem lluitant per la pau i la justícia.

Salut i República.


Secretaria de Memòria Històrica
Joventut Socialista de Catalunya
18 de juliol de 2006

¿POR QUÉ LA GENTE SE ENFADA CON LOS CRISTALES? SI ES QUE EL FASCISMO SIEMPRE HA SIDO ABSURDO

Me parece indignante que la Administración Pública no se haya dado cuenta de que la ubicación idónea para un ZOO, y contra todo pronóstico, es el municipio de Sant Cugat del Vallès.

Con ello no quisiera ofender ni mucho menos a los ciudadanos y ciudadanas de Sant Cugat, pero es que me da la sensación de que existe un conjunto de animales cuya naturaleza genera un sentimiento de inseguridad en la ciudadanía. Incluso me atrevería a afirmar que nos se trata de una simple percepción sino que, verdaderamente, generan esa realidad.

Los animales salvajes y la sociedad civil normalmente no pueden convivir en un espacio público compartido, puesto que los animales salvajes al no ser racionales no pueden decidir si quieren asumir o no un modelo determenidado de sociedad organizada. Además existe el agravante de que éstos suelen ser peligrosos y para evitar sorpresas, o bien se les aparta de ese espacio, o bien se les encierra en ese espacio.

Esta reflexión, un tanto irónica, nace de los hechos acaecidos esta última madrugada en Sant Cugat. Una serie de vándalos se dedicaron a destrozar con piedras y pintadas la sede del PSC de esta población. Además se trata de un grupo de gente que en muchas ocasiones se alza con el cántico de la libertad, que se ensalzan como únicos garantes de la emancipación del pueblo y que, proclaman la necesidad de sus derechos a costa de la privación de los mismos a gente que no es como ellos.

Son los mismos que atacaron varias veces la sede en otras ocasiones, son los mismos que en barracas (fiesta mayor de Sant Cugat) destrozaron las barras, agredieron a compañeros y les faltaron el respeto. Son aquellos que quieren conseguir sus objetivos a través de la destrucción de aquellas opiniones o representaciones con las que no se sienten identificados. En definitiva, son "idealistas de postal", que convierten la idea en una lucha absurda en FASCISMO.

Creo y pienso que ningún demócrata en su sano juicio permitiría eso en nombre de la Libertad. El que actúa en nombre de la Libertad pero sin respetar la existente no es un libertador, es un facha.

Quiero expresar mi más sincera indignación y mostrar mi apoyo y mi solidaridad con los compañeros de Sant Cugat y manifestar mi total rechazo a actuaciones como esta. Es por ello que espero que la justicia desvele, resuelva y actúe.

Sólo existe algo más peligroso que un animal salvaje...un animal racional salvaje

ánimo compañeros/as

salut, socialismo y república